La intervenció arquitectònica, més enllà del seu efecte purament constructiu, té un objectiu de lectura històrica, facilitant la comprensió del monument.

​

El patrimoni cultural d’un país és un tresor que cal preservar per a les generacions futures. Els edificis catalogats com a patrimoni cultural tenen un paper fonamental en la preservació de la història i la identitat de la comunitat.

​

Durant tot el procés de rehabilitació, cal buscar preservar la identitat històrica de l'edifici. Es respectaran i restauraran elements originals sempre en les seves possibilitats, i es faran servir tècniques i materials tradicionals per mantenir la coherència estètica i arquitectònica amb l'època en què va ser construït. L'objectiu final és assolir un equilibri entre la preservació de la història i l'adaptació de l'edifici per satisfer les necessitats i els estàndards actuals.

​

Seguint el model de les actuacions als edificis de gran importància als estats europeus, la intervenció que es proposa, és una intervenció de segon pla, una intervenció on l’edifici actual te un caràcter important i aquest no pot ser restituït per el conjunt d’intervencions, ja que l’edifici està per damunt dels personalismes. Es per això que es busca no tocar el conjunt monumental actual y fer un nou nucli amb materials secundaris i lleugers, amb durabilitat en el temps però substituïbles per nous materials i deixant clar que l’actor principal es l’actual hotel i el nou edifici (necessari per dotar d’utilitat al existent) té un protagonisme secundari.

​