Per què el tramvia (LRT) és la millor opció de transport per a Andorra

Fa temps que a Andorra parlem de mobilitat. Fa anys que identifiquem els mateixos problemes, i fa dècades que convivim amb un model basat gairebé exclusivament en el vehicle privat. Aquest article no neix d’una ocurrència ni d’una moda tecnològica: neix d’un estudi profund, rigorós i multidisciplinari, i també d’una convicció personal.

Soc defensor del transport ferroviari en general, i del tramvia (LRT) en particular. No per romanticisme ni per nostàlgia, sinó perquè el ferrocarril ha demostrat, arreu, ser el sistema més eficient, fiable i estructurador quan es parla de mobilitat col·lectiva en corredors amb alta demanda. I Andorra, amb totes les seves singularitats, no n’és una excepció.

Antecedents del projecte

El Govern d’Andorra va impulsar l’estudi d’implantació d’un sistema de transport públic urbà segregat, així com la redacció del corresponent Pla sectorial d’infraestructures del transport públic.

Aquest treball s’ha desenvolupat en el marc d’una UTE integrada per SUPORT Enginyers Consultors, EUROCONSULT i ARIET Studio, amb la participació d’altres col·laboradors especialistes en estudis de demanda, anàlisi de ginys, geotècnia i enginyeria del transport.

Des d’ARIET Studio hem participat com a adjudicataris dins aquesta UTE, treballant especialment en l’anàlisi del traçat, el seu encaix urbà i la compatibilitat amb el planejament vigent i futur. El projecte s’ha estructurat en fases, amb una primera etapa d’anàlisi d’alternatives i de contrast amb els comuns implicats.

No parlem, per tant, d’una proposta teòrica, sinó d’un procés tècnic real, contrastat i compartit, que ha permès estudiar totes les opcions abans de prendre decisions.

Un estudi fonamentat en criteris objectius

Un dels grans valors d’aquest estudi és que no s’ha fet des d’una sola disciplina. Hi han intervingut experts en:

• estudis de demanda,

• enginyeria de transport,

• sistemes i ginys ferroviaris,

• geotècnia,

• urbanisme i infraestructures.

Aquest enfocament transversal és clau, perquè el transport públic no és només una qüestió de vehicles: és una qüestió de territori, ciutat, economia i qualitat de vida.

Quines alternatives de transport s’han analitzat

Durant la fase 1 s’han estudiat totes les alternatives que habitualment es plantegen com a substitutives del tramvia:

• Autobús elèctric en carril segregat (BRT).

• Autobusos articulats i biarticulats.

• Sistemes híbrids: tram-bus, tramvia sense via, sistemes amb rodes i guiat òptic.

• Experiències internacionals similars (Vitòria, Bogotà, Curitiba, diverses ciutats franceses).

• Autobusos amb bateries i amb hidrogen verd.

Cap d’aquestes opcions s’ha descartat d’entrada. Totes s’han analitzat amb dades reals, experiències existents i criteris d’operació, manteniment i explotació.

Per què les altres alternatives no resolen el problema d’Andorra

Moltes d’aquestes solucions funcionen en altres contextos, però no donen una resposta òptima a la realitat andorrana.

Els principals inconvenients detectats són:

• Limitacions de capacitat, que obliguen a incrementar flota i personal a mesura que creix la demanda.

• Segregació fràgil: un carril bus sense separació física acaba sent ocupat.

• Costos de manteniment elevats, especialment associats a bateries i renovació de flota.

• Menor atractiu per a l’usuari, que continua percebent l’autobús com una alternativa secundària al vehicle privat.

• Poca capacitat transformadora de l’espai urbà.

Els exemples sovint citats com a model responen a escales urbanes, densitats i estructures territorials molt diferents de les d’Andorra, i no són directament extrapolables.

Els avantatges clau del LRT

El tramvia (LRT) no és només un mitjà de transport: és una infraestructura estructurant del territori.

Entre els seus avantatges principals destaquen:

• Alta capacitat i regularitat, amb vehicles de gran aforament i freqüències estables.

• Fiabilitat operativa, gràcies a una segregació real i prioritat de pas.

• Menor cost global a llarg termini, considerant tot el cicle de vida del sistema.

• Flexibilitat, ja que permet adaptar la capacitat afegint o retirant mòduls.

• Capacitat d’atraure nova demanda, competint directament amb el vehicle privat.

• Reducció dels desplaçaments en cotxe, especialment en els corredors principals.

• Estructuració d’intercanviadors modals eficients, connectant busos, cables i altres sistemes.

• Funció vertebradora del territori, ordenant creixements urbans i mobilitat futura.

• Impacte urbà positiu, millorant l’espai públic i la qualitat de la ciutat.

Mirant més enllà: una infraestructura de futur

Actualment, l’estudi detallat de traçat se centra en el tram comprès entre el centre d’Escaldes-Engordany i l’arribada a la frontera hispanoandorrana. Aquest és el primer pas lògic i realista.

Però la visió ha de ser molt més àmplia. El futur del sistema passa per:

• Enllaçar pel sector sud amb la Seu d’Urgell i l’aeroport Andorra–Pirineus, reforçant la connexió internacional.

• Connectar pel sector nord amb la Massana i Ordino, i per l’altre costat amb Encamp i Canillo, mitjançant intercanviadors modals eficients.

El tramvia no ha de ser una línia aïllada, sinó l’eix principal d’una xarxa de transport públic integrada a escala de país.

El moment de dicidir

El tramvia no és una finalitat en si mateixa. És una eina al servei d’un model de país més eficient, més sostenible i millor preparat per al futur.

Com a arquitecte, com a tècnic i com a ciutadà, crec honestament que el transport ferroviari —i el tramvia en particular— és la millor alternativa per a Andorra. No perquè sigui la més vistosa, sinó perquè és la que millor respon a la nostra realitat present i futura.

Ara no es tracta d’estudiar més, sinó de decidir. I sobretot, de decidir bé.