🔥 Incendi d’Arinsal: reflexions des de l’arquitectura

L’incendi ocorregut recentment a Arinsal ens deixa una imatge impactant, però també una oportunitat per analitzar, amb criteri tècnic, com es comporten els edificis davant d’un foc real.

Des de l’experiència directa viscuda sobre el terreny, hi ha un aspecte especialment rellevant: la propagació de l’incendi no es va produir principalment per façanes o interiors, sinó a través de les cobertes dels edificis.

La coberta com a via de propagació

Els edificis afectats disposaven d’una solució habitual en rehabilitació energètica: una nova capa d’aïllament sobre la coberta existent de tissella de fusta, amb una cambra d’aire ventilada entre ambdues.

Aquesta configuració és constructivament correcta. La cambra ventilada permet evitar condensacions i allargar la vida útil de la fusta. Tanmateix, en cas d’incendi, aquesta mateixa cambra es pot convertir en un conducte continu per al foc.

L’aire en moviment alimenta la combustió, i l’espai buit facilita una propagació ràpida i sovint oculta sota l’acabat de coberta. En aquestes condicions, el foc pot avançar sense interrupcions d’un edifici a un altre.

El paper dels materials

No tots els materials responen igual davant el foc, i aquest fet és determinant.

Els aïllaments tèrmics més habituals presenten comportaments molt diferents:

• Els materials com el poliestirè extruït (XPS) són combustibles i poden contribuir a la propagació del foc.

• Altres com el poliisocianurat (PIR) tenen un millor comportament, però continuen sent materials orgànics.

• En canvi, la llana de roca és incombustible i pot actuar com a barrera efectiva.

Aquesta diferència, sovint secundària en fase de projecte, esdevé crítica en situacions reals.

Condicions extremes: el factor vent

A tot això s’hi va afegir un element determinant: el vent.

El fort vent registrat aquell dia va aportar oxigen constant al foc, en va incrementar la intensitat i va afavorir la propagació de brases. Aquestes condicions van dificultar enormement les tasques d’extinció i van accelerar la transmissió de l’incendi entre cobertes.

La dificultat d’extingir un foc ocult

Quan el foc es propaga per l’interior d’una coberta ventilada, la seva localització i extinció es tornen especialment complexes.

Els equips d’emergència han d’actuar sovint sense accés directe al focus real, i això obliga a obrir cobertes i actuar de forma destructiva per poder controlar l’incendi. Aquest fet posa de manifest la importància que el disseny constructiu també tingui en compte la facilitat d’intervenció.

Tal com estableix el reglament de seguretat contra incendis, els edificis han de permetre no només limitar la propagació del foc, sinó també facilitar la intervenció dels equips de rescat i extinció.

Reflexions des del projecte

Més enllà del cas concret, aquest incendi ens convida a reflexionar sobre alguns aspectes clau de l’arquitectura contemporània.

1. La importància dels materials

L’elecció dels materials no pot respondre únicament a criteris econòmics o d’eficiència energètica. La seva reacció al foc és un factor essencial.

En cobertes i espais crítics, l’ús de materials incombustibles hauria de ser una prioritat.

2. La necessitat de sectoritzar les cobertes

En cobertes de gran superfície o en conjunts edificats continus, és fonamental evitar la continuïtat total de les cambres ventilades.

La incorporació de barreres tallafoc pot impedir que un incendi es desplaci lliurement en sentit horitzontal, limitant-ne l’abast.

3. Evacuació: el criteri fonamental

Cap edifici està exempt de patir un incendi. Per això, el principi bàsic de disseny és garantir que totes les persones puguin evacuar en un temps raonable abans que l’edifici esdevingui insegur.

La normativa és clara en aquest sentit: l’objectiu principal és preservar la vida de les persones.

4. Pensar la seguretat des del projecte

La seguretat contra incendis no pot ser un afegit posterior. Ha de formar part de la concepció inicial del projecte.

Això implica integrar tant mesures de seguretat passiva —materials, sectorització, resistència al foc— com de seguretat activa —detecció, alarma i extinció.

Una reflexió final

L’incendi d’Arinsal posa en evidència que moltes solucions constructives actuals, correctes des del punt de vista energètic, poden presentar vulnerabilitats en situacions extremes.

Com a arquitectes, tenim la responsabilitat de trobar l’equilibri entre eficiència, sostenibilitat i seguretat.

Perquè, en última instància, els edificis no només han de ser confortables i eficients, sinó també capaços de respondre amb garanties davant d’allò imprevist.